Textos Propis

L'estàndard

La varietat estàndard, caracteritzada per la seua uniformitat, pot definir-se com la varietat codificada d’una llengua que serveix per a les necessitats comunicatives d’una comunitat lingüística moderna.

La seua construcció va fent-se en l’ús, i a més d’una necessitat és també un dret, com assenyala l’article 9 de “La Declaració Universal dels Drets Lingüístics”, de 1996.

Entre les seues característiques més significatives destaquen, per una banda, el seu nivell neutre tant de formalitat del registre com de normativització lingüística, i d’altra, que ha de ser coneguda i acceptada per tots, apresa a l’escola i llegint i escoltant els mitjans de comunicació.

Pel que fa als seus objectius trobem, en primer lloc, l’intent per facilitar la comunicació dels parlants d’una comunitat lingüística, i en segon, ser el senyal més visible de la normalització lingüística de la llengua minoritzada, possibilitant una comunicació eficaç i segura, sobretot en situacions formals.

No obstant això, encara que l’estàndard tendeix a la unificació, una homogeneïtzació total és impossible sobretot en l’oral, on les diferències fonètiques i d’entonació són inevitables.

En conclusió, la varietat estàndard de la llengua és el punt de trobada de les diverses varietats (geogràfiques, socials...) i constitueix un instrument de comunicació neutre i comú a tots els parlants, vàlid per a respondre a les necessitats comunicatives de l’administració pública, de l’ensenyament i dels mitjans de comunicació i indispensable per a cohesionar i prestigiar la llengua, i és per tot açò que hem de fer tot el possible per usar-la al nostre centre educatiu. 

Prejudicis lingüístics

Els prejudicis lingüístics que trobem en la societat valenciana, és un tema que pot resultar desconegut per a la majoria de la gent de la comunitat, però que considere prou important i que alhora pot interessar a molts lectors.

És ben cert que existeixen diversos tipus de prejudicis lingüístics que envolten els pensaments de moltes persones de qualsevol racó del planeta, per tant també d’aquells i aquelles pertanyents a la nostra comunitat. Concepcions i pensaments molt variats sobre distintes llengües de tot el món, entre els que podem trobar del tipus “aquesta llengua és massa difícil d’aprendre”, “que bé que sona aquesta altra, pareix molt suau” o “perquè aprendre valencià, si la majoria ja m’entén en castellà i a més és una llengua més parlada i per tant més important”, que res tenen a veure amb la realitat lingüística.

I es que si ens aturem i pensem durant un instant, ens adonarem de seguida que aquests pensaments no son més que “creences”, “prejudicis”, que no fan més que discriminar llengües, perquè no hi ha llengües que universalment “sonen bé o mal”, ja que depèn molt de la llengua que parle aquell que la critica, i el mateix passa per exemple en el cas de “llengües fàcils o difícils d’aprendre”.

És per això que m’agradaria que tingueu en compte aquest tema i consciencieu sobre el mateix a les persones de la nostra societat per tal d’evitar, entre altres coses, les discriminacions entre llengües, ja que la realitat és que totes les llengües són ben vàlides per a tots els àmbits i són tan importants com qualsevol altra.

Article 7 Declaració dels Drets Lingüístics

L’objectiu principal d’aquest escrit és defensar la idea que apareix a l’article 7 de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, que en resum ve a dir que totes les llengües han de gaudir de les condicions necessàries per tal d’afavorir el seu desenvolupament, amb el propòsit d’evitar la desaparició en alguns o en tots els àmbits, ja que cada llengua és l’expressió d’una identitat col·lectiva.

En primer lloc, al meu favor diré que aquest és un Dret Universal per a totes les llengües del món, per tant qualsevol intent d’excloure alguna llengua d’algun àmbit o de reduir les seues funcions serà un atemptat contra aquesta llengua, una maniobra il·legal, al dur la contraria a aquest article.

En segon lloc he de dir que no hi ha llengües millors o pitjors que altres en cap àmbit, açò no són més que prejudicis, ja que totes tenen les condicions necessàries per desenvolupar-se correctament en qualsevol àmbit, com ho demostren diversos estudis realitzats sobre totes les llengües del món, els quals afirmen que qualsevol llengua té estructura i vocabulari tan vàlids com qualsevol altra, per ser emprades en qualsevol lloc i en qualsevol registre.

Per últim també cal remarcar la importància que tenen en les diverses societats les llengües, formant part d’un patrimoni històric i cultural molt gran i pense que molt bonic, que lluny de fer mal a algú el que fan es enriquir la cultura general de tots els seus parlants, que la fan una part de la seua // pròpia identitat personal.

És per tot açò que pense que hem de fer vàlid aquest article i lluitar per les nostres llengües, cadascú per la seua, ja que una llengua que comença a desaparèixer dels àmbits més importants i queda reduïda només als carrers dels pobles és una llengua que acabarà desapareixent del tot, i això si que seria una llàstima irreversible.